Resenya Mil i una nits

Vila Berenguer, Vicent (2014). Contes de “Les mil i una nits”. Alzira: Edicions Bromera. (Col·lecció: Micalet Teatre, número 39), 170 pàgines.

         Aquest llibre és una adaptació dels coneguts contes de les mil i una nits. Conta amb dibuixos d’Aram Delhom i el disseny d’Enric Solbes. És un llibre destinat a xiquets de 12 anys o més; i el número d’edició d’aquest conte és e 39.

         L’autor d’aquest llibre és Vicent Vila Berenguer, autor procedent d’Albaida nascut el 5 de gener de 1954, i que va ser un dels fundadors de la companyia Bambalina Titelles. Berenguer es treballa com a director de teatre, ja que és el que més li apassiona. Encara que ha escrit prop d’un centenar d’obres pròpies i adaptacions per a titelles i marionetes, tant per a infants com per a adults. De les quals la majoria han sigut dutes a escena per diverses companyies de teatre. Dirigeix des de 1989, el Centre Teatral Escalante de la Diputació de Valencia, sent responsable de les produccions i programacions del centre. Ha publicat nombrosos textos teatrals, llibres i articles i ha impartit tallers d’Escriptura i cursos sobre gestió i producció teatral i organització de Festivals. Durant la seua trajectòria ha rebut diferents premi, com per exemple al 1995 el premi Lambda de Teatre. L’any següent va guanyar l’Ajuda de teatres de la Generalitat Valenciana per l’obra La nit de Turandot. 

         Tal i com he mencionat abans, l’il·lustrador d’aquest llibre és Aram Delhom. D’aquest dibuixant no he pogut trobar ninguna informació sobre aquesta persona. L’única informació que puc aportar és que actualment es prou conegut com a il·lustrador i que té un blog on presenta alguns dels seus treballs.

         El llibre Contes de “Les mil i una nits” el podem classificar com una antologia de contes orientals i algunes adaptacions de contes d’altres cultures. En aquest àlbum trobem una selecció dels contes que Xahrazad narrava al seu marit Xahriar. Cada nit la dona li conta un relat per aconseguir que la seua execució no aplegue. Aixíva aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre. 

        Quan al que és el llibre en si, és a dir, la seua estructura, personatges, tema, estil i molts trets més. Pel que fa als elements extratextuals, que són aquells que perceps amb la vista al observar el llibre. Podem dir, que el públic al que va dirigit és el de literatura juvenil, ja que els elements fantàstics i el tema de l’obra va més acord amb els joves. De les il·lustracions que trobem al llibre, cal dir que no abunden, però les poques que apareixen ho fan en el moment que és més necessari tindre un suport visual. Encara que el seu disseny monocromàtic pot resultar monocromàtic, la seua disposició sempre a les pàgines de la dreta ajuda molt al lector a seguir el fil de l’obra. Per altra banda, la lletra que trobem al llibre és prou petita, però l’interlineat que hi ha entre les oracions és espaiosa i per tant la lectura és àgil per al lector. El tema principal de l’obra resulta evident des dels primers capítols i és mante el mateix fil conductor fins el final del llibre. El fet de que siguen històries que sorgeixen d’altres relats aconsegueix enganxar al lector al ritme de l’obra. A la història trobem diversos personatges, degut als relats que narra Xahrazad, aquesta junt a Xahriar són els principals de tota el conte. I és molt interessant veure l’evolució que experimenta Xahriar a mesura que va coneixen els relats. Quan al nivell de dificultat tècnica, cal dir que és un llibre senzill, en el sentit de que utilitza un registre estàndard, per tal de que qualsevol puga llegir aquesta obra. Encara que l’extensió del llibre és de 170 pàgines, que per a un xiquet de vegades pot resultar excessiu. Però en aquesta ocasió al tractar-se d’un llibre de teatre la seua lectura és ràpida i poc pesada. Un altre tret positiu d’aquest llibre és que no apareixen molts personatges, i a més els diàlegs sempre són entre els mateixos sense implicar el personatge de cada història. I destacar que al final del llibre apareixen diverses propostes d’escena per a poder representar aquest obra a classe, fet que ens pot ser de gran ajuda en un futur.

         Com a conclusió d’aquesta ressenya, vull expressar que considere aquest llibre molt adequat per al públic juvenil. Ja que convida a qualsevol que ho llitja a voler descobrir cada nova història i continuar llegint. Conte senzill de llegir i de seguir la trama repetitiva que té l’obra sense perdre cap detall de la narració. El llibre idoni per a tot aquell a qui li agraden les aventures i els mons de fantasia. Amb ell pots descobrir la màgia i riquesa del continent oriental i convertir-te si ho desitges en qualsevol dels personatges.

6º animació lectora

Hui és l’últim dia de classe i tenim les dos últimes animacions lectores. La primera d’elles tracta sobre Teresa Broseta, qui va vindre a classe a parlar-nos sobre la seua nova novel·la. D’aquesta autora sabem que ha publicat narrativa, poesia i teatre, tant per a xiquets com per a adults. L’interessant és que Teresa Broseta sens ha presentat en un vídeo que elles mateixes han gravat. Encara que l’explicació no ha sigut molt extensa.  

Les nostres companyes han representat quatre obres de l’escriptora i ho han fet de la següent manera. Una xiqueta troba una caixa i dins d’aquesta hi ha objectes característics de cada una dels contes que ens presenten. Quan a la posada en escena, hi ha que dir que ho han treballat molt. Pràcticament tota la classe es trobava ambientada en la temàtica dels contes. Encara que les components del grup no hi han tingut molt de compte amb el vocabulari que han empleat, i quasi no han interactuat amb el públic. A més, tenien molt poca coordinació entre els membres del grup, que potser haja sigut causa dels nervis. Però el més important és que no s’acaba d’entendre l’argument dels contes. I l’animació ha resultat llarga al intentar relatar 4 contes, sobretot al fer tan extens l’últim.

Al finalitzar la primera animació, el segon grup s’ha disposat ha presentar-nos a l’autor Carles Cano Peiró. La seua carrera com a escriptor d’obres destinades a xiquets i joves comença a principis dels anys 80. Tret característic d’ell és que va impulsar el projecte “Trueque”, una exposició d’intercanvi d’obres amb més de mig centenar de poetes, il·lustradors i escriptors.

En aquesta exposició han presentat les obres Rodolf el rat; L’home del sac, La caputxeta negra i La fada pastissera. Ho han fet mitjançant un teatre de titelles, on una xiqueta exerceix de narradora. Les titelles que apareixen a les obres estàn molt ben fetes, les companyes han fet un gran treball. Encara que tota l’animació lectora ha resultat molt curta. Al final de l’exposició les components del grup argumenten que van triar aquest autor perquè un dia a classe en una pràctica els va tocar un llibre d’aquest autor. També el van triar per tota la fantasia que aporta a les seues obres, i per poder demostrar-ho millor van triar el teatre de titelles, a més per la diversitat de personatges.

5º animació lectora

Hui ens hem introduït de nou en el món de dos autors de literatura infantil. La primera d’elles ha sigut Fina Masgrau, qui s’ha dedicat activament a la literatura infantil. Ha participat en seminaris   ha creat històries per a xiquets i materials per a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura. Des de la seua gran publicació Gegants, la seua activitat ha sigut abundant, sobretot amb la sèrie Marieta.

De manera que aquest primer grup ens ha representat quatre de les històries de la Marieta. La seua animació lectora ha consistit en una representació on una mestra manava a les seues alumnes a la biblioteca per a llegir, i allí ells es convertien en la protagonista del conte. Respecte a la seua posada en escena, hi ha que dir que ha sigut molt original el fet de que totes les integrants del grup es convertiren en Marieta. A més els decorats han estat molt elaborats, adjuntat amb un power. I han sigut capaces d’incorporar diverses cançons que combinaven perfectament amb la història de cada conte de Marieta.

La segona animació lectora ha estat sobre Emili Teixidor. Aquest home és un dels autors més reconeguts de la literatura catalana infantil i juvenil amb una extensa obra. En la seua vida com escriptor ha rebut nombrosos premis, i també ha fet guions de ràdio, televisió i articles periodístics.

En aquesta ocasió ens han presentat l’obra de L’amiga més amiga de la Formiga Piga. La qual narra la història de la formiga Piga que és d’allò més intrèpida i vol conèixer que hi ha més enllà del seu formiguer. Les nostres companyes han empleat diversos materials per mostrar-nos aquesta història, com per exemple un vídeo o un power amb sorolls. Elles han optat per representar aquest conte disfressades dels personatges principals. Encara que no contaven amb grans decorats, la seua representació ha sigut suficient per ficar-nos en el món de la formiga Piga. A més, en tot moment el seu registre ha sigut molt correcte mantenint l’estàndard i sense quasi errades.   

4º animació lectora

Després d’haver començat amb les animacions lectores fa una setmana, hui seguim amb dos grups més. El primer d’ells ens presenta a Gabriel Janer, un mestre a les Illes Balears, qui escriu molt tipus d’obres. La seua obra és molt amplia i inclou novel·les per a xiquets i joves, narrativa per a adults, teatre, assaig i llibres didàctics. Les seues obres es caracteritzen per presentar un lirisme exquisit i un llenguatge delicat i poètic.

Aquest grup ens ha presentat dos de les seues obres, primer Les aventures de Pere Pistoles i després Porc de mar. Pera contar-nos les històries ho han fet mitjançant un teatre de titelles fetes amb calcetins. Ha sigut una animació interactiva, on s’intentava introduir i involucrar al púbic en la narració del conte. Considerada molt divertida i entretinguda, amb molts moments plens d’humor. Després ens han presentat l’obra Porc de mar, la qual ha estat molt més breu que la primera, però igual de divertida.

Al finalitzar l’animació lectora ens han contat perquè van triar aquest autor per a aquesta activitat literària. La resposta ha sigut perquè el van trobar a la biblioteca de la universitat. A més perquè és un autor que comprèn tot tipus d’obres i el consideren molt interessant per als xiquets. I han triat aquestes obres, ja que les consideren les més senzilles d’adaptar al ser obres de teatre. Encara que diuen que han tingut que canviar la història de Pere Pistoles per comoditat a l’hora de representar els personatges.

A continuació, ha tingut lloc la segona animació sobre l’autor Pep Albanell i Trotades. Aquest escriptor ha escrit poesia, narrativa i assaig, però principalment teatre. El seu primer llibre va ser La guia fantàstica al 1977, i anava adreçat al públic infantil. Aquest és un dels llibres que va signar amb el seu pseudònim Joles Senell, el qual va utilitzar per a signar bona part de les seues obres dirigides a infants i joves. Els trets característics de les obres són que principalment hi predomina el tema de la fantasia. A més, ha sigut dels pocs autors que ha tractat la ciència ficció en català.

Després d’una explicació sobre l’autor i algunes de les seues obres, representat de forma que un dels components del grup feia d’autor, han continuat amb la representació de les obres. La primera ha sigut La bruixa desdentada i la segon El ball de la Geganta. Les dues han sigut representacions on cada component del grup ha interpretat un personatge de cada conte. Però, cal destacar que al segon conte han incorporat un ball, que es troba vinculat amb referents culturals. I l’última història ha sigut Conte Llunat, el qual ha estat representat am titelles. El seu problema ha sigut que les titelles que han fet servir són molt petites i costaven de veure i identificar. A pesar d’aquest contratemps, la resta de l’animació ha sigut quasi perfecta. Tots hem pogut gaudir i riure com a nens.

Una vegada finalitzada l’animació, els components del grup argumenten que van triar aquest autor perquè un dels components va llegir una de les seus obres a classe. Destaquen d’ell la seua passió per el teatre, on les seues obres guarden molta relació amb la natura. A més, els seus contes són molt diferents entre ells. I confessen que el conte que més difícil de representar ha sigut el Conte Llunat. 

3º animació lectora

 Hui a la nostra classe hem continuat amb les animacions lectores. La primera d’elles ha anat sobre l’autor Silvestre Vilaplana, qui és llicenciat en Filologia Catalana i mestre a l’institut la Foia d’Ibi. Aquest escriptor escriu sobre diversos gèneres, principalment narrativa i poesia. Ha sigut premiat en diverses ocasions, primer al 2006 per el gallardo Crítica Serra d’Or, i després al 2011 amb el premi Alfons el Magnànim.

 En aquesta ocasió els companys tan sols ens han presentat una de les seues obres, Les cendres del cavaller. Aquesta novel·la narra en primera persona la vida de Joanot Martorell, centrant-se en la seua lluita per conquerir Nàpols al costat d’Alfons el Magnànim, les intrigues viscudes com a conseller del príncep de Viana o les relacions amb el seu cunyat. Els quatre components del grup ens representen una petita escena que reflexa perfectament l’argument de la novel·la de l’autor. 

Ells han optat per representar amb disfresses, ficant-se de ple en la pell dels personatges. Cal dir que la seua actuació ha estat realment bé, a pesar de que eren només xics al grup han sigut capaços d’interpretar personatges femenins. La seua animació ha estat repleta de rialles i els assistents a classe han mostrat moltes ganes de participar gràcies a l’ambient que han sabut crear. Malgrat tots aquestos trets positius, hi ha que remarcar que en alguns moments el lèxic que han empleat no era del més adequat, ple d’errades. A més, tampoc tenien cap escenari preparat, tan sols un power en el que anaven passant les imatges. Però generalment, ha sigut un animació d’allò més animada i molt entretinguda per a tots. 

Teresa Broseta

Hui en classe en compte de continuar amb les animacions lectores, hem rebut la visita de Teresa Broseta. Qui és una escriptura de literatura infantil i juvenil, la qual un dels grups de classe l’ha triat per basar la seua animació lectora en ella. Teresa Broseta ens llig un fragment del seu nou llibre El primer dia d’escola, conte que abans ens han adjuntat a l’assignatura.

Ens revela que ella és escriptora perquè va tindre la sort de nàixer a una família on hi havia molts llibres, però sobretot perquè la gent parlava molt. Ens conta que de menuda es ficava baix de la taula i simplement escoltava. Ens assegura que quan estàs en temps de guerra la vida és horrible, però com tot, eixe temps passa. Argumenta que el fet d’incorporar-se a una escola nova que no era la teua, emmarcat en el moment en el que una xiqueta amb tota la família empresonada, en sa casa han de preparar-la per al primer dia d’escola, va ser el que va inspirar aquesta història.

L’autora va triar aquesta temàtica per tractar-la a l’aula, en part per la raó d’abans, i també per l’ambient bèl·lic en el que ens trobem actualment. Hi ha que anar en compte sense oblidar mai el passat. A més, afirma que aquest tema també és convenient tractar-lo amb xiquets. Sempre i quan donem la informació en la mida en la que el xiquets la demanen. Educar-los en la convivència no violència, i després contar la nostra història, la de cada família. S’ha de parlar de tot quan arribe el moment, és el que recomana Broseta. Ens fa veure que per a ella un mestre que no és lector difícilment podrà transmetre als xiquets l’amor pels llibres. Considera que treballar la poesia i el teatre a l’aula és molt important, encara que resulte complicat degut als pocs recursos que existeixen sobre aquest material a l’aula.  

Teresa Broseta ens destaca l’obra d’El gall despistat, per als més menuts; El flautista valent, per a xiquets una mica més grans; i L’estiu del pirates per als més majors, ja que tracta el tema dels immigrants. Ens comenta que a l’hora d’il·lustrar els seues llibres, ella no dona cap indicació als il·lustradors. Encara que té les seues idees i expectatives dels personatges, les descripcions del text aconsegueixen que l’il·lustrador puga imaginar perfectament al personatge.

Per finalitzar aquesta petita conferència, l’autora afirma que el treball com a escriptora és una faena solitària, i mai pots saber si la teua història és bona o no. Actualment es troba en una fase rumiant on alguna idea li va pegant voltes dins del cap. Esperem que torne a agafar la ploma aviat per a escriure un nou relat fascinant. 

2º Animació lectora

A la classe de hui hem continuat amb les animacions lectores. L’autor que hem conegut ha sigut Joan Pla. Aquest escriptor de novel·les infantils i juvenils és professor, i realitza activitats d’animació lectora als instituts i escoles. És conegut per la seua obra Mor una vida, es trenca un amor de 1981, una gran novel·la representant del realisme crític. Els trets més característics de les seues obres és que solen ser obres infantils i juvenils sobre aventures. Contes plens de diàlegs, diferents temes i elements fantàstics.

Aquest grup ens presenta quatre de les seus obres. Donant inici amb Mussa, el fill de Barba Rossa, continuant amb El tresor de Barba Rossa, seguda per La venjança dels criptosaures, i finalitzada amb El caragol Fredolic. Han volgut presentar-nos aquestes obres amb un teatre d’ombres, que a mesura que l’acció avançava els personatges cobraven vida per eixir de les ombres. Un dels integrants del gruo s’ha ficat de ple en la pell de l'autor simulant ser ell. Mentres que la resta de companys, després del llençol blanc, representaven amb ombres les diferents històries. Representació molt enginyosa i elaborada, que ha aconseguit agradar a tots. Encara que han tingut certes dificultats, com en algunes ocasions el vocabulari que feien servir, la seua bona interpretació ho ha salvat.

1ª Animació lectora

Hui a classe han donat inici les animacions lectores. On cada grup ha triat un autor diferent i ha treballat sobre ell i les seues obres.

La primera animació lectora de hui ha anat sobre Hans Christian Andersen. Aquest autor va nàixer el 2 d’abril de 1805 a Odense i va morir el 1875 a Copenhaguen. Andersen va ser famós pels més de cent cinquanta contes infantils que va escriure. D’aquestos contes cal destacar l’ús d’un llenguatge quotidià i l’expressió de sentiments i idees. Les seues obres han sigut traduïdes i adaptades a obres de teatre , pel·lícules i obres de pintura i escultura.  

Els nostres companys han elegit tres obres d’aquest autor per a representar, que són L’aneguet lleig, El soldadet de plom i La sireneta. Per a poder dur a terme la representació d’aquests contes ho han fet amb un teatre de titelles. Ells han fet el seu propi escenari de titelles en forma de castell, molt gran i bonic per a que resulte atractiu per als xiquets. Les titelles també les han fet ells, ajudant-se d’imatges dels personatges dels contes i de varetes que les subjectaven.

Quan a l’interpretació que han fet, cal dir que per a ser la primera ha estat prou bé executada. Encara que han tingut diversos problemes a les titelles, ja que sovint no trobaven la que tocava o s’equivocaven de personatge. A més, el registre que han fet servir ha estat ple d’errades i castellanismes, caracteritzat per un vocabulari prou pobre. També la manera en la que ens han presentat l’animació, que era un breu explicació de l’autor i l’execució d’una de les obres, ha entorpit la seguida de l’animació.

Després ha tingut l’animació lectora del meu grup. Nosaltres hem triat com autor a Jordi Raül Verdú, conegut escriptor alcoià de literatura infantil. Vam proposar tres dels seus llibres, entre ells una rondalla: Els fantasmes del mas de Tetuan, El dinosaure del menejador i El jugador de Petrer. El meu grup va optar per representar nosaltres mateixos un fragment de cada història, sense desvelar el final.

Performance poetica

L’activitat literària que he realitzat és una performance poètica. L’he realitzat junt amb la meua companya Rebeca Picó. Aquesta activitat consisteix en una lectura poètica que pot estar acompanyada d’algun suport visual, musical o material. Nosaltres hem triat l’autor Joan Valls, ja que enguany ha publicat un llibre de poemes titulat Una lluerna fa de semàfor.

https://drive.google.com/file/d/0B_bS8zKZ5oKFcE00ZWZZLWZRdzQ/view?usp=sharing 

El Mag dels Estels

Per donar començament a la classe de hui el que hem fet ha sigut llegir un breu conte de manera individual. D’aquesta forma a cada persona li ha tocat una història diferent, encara que hi havia tres models per repartir.

El nostre treball consistia en llegir detingudament el conte i analitzar les característiques d’aquest. El conte que m’ha tocat a mi és El mag dels estels. D’aquesta història els elements que més m’han cridat l’atenció ha sigut el fet de crear una màquina capaç de crear estels i després de convertir-la en formatge. El més fascinant dels contes, i d’aquest també, és que tenen múltiples lectures i interpretacions. És un conte fantàstic, que en el fons no té cap sentit, però als xiquets els atrau. Al ser un conte breu, la seua extensió no permet donar més detalls de la història, i per aquest motiu la narració finalitza de sobte. Tallant de certa manera el fil conductor de la narració.

Aquesta narració representa situacions de la vida quotidiana, com escenaris o personatges. La presentació d’una màquina així crida i capta l’atenció dels xiquets. Es tracta de realisme fantàstic, on a partir dels anys 60 podem parlar de diferents tipus de realisme.

Vam assenyalar com a persona molt important a Bruno Bettelheim, degut a la seua reivindicació dels contes de fades. Aquestos contes tenen una missió especial, que els nens aprenguen a afrontar els conflictes amb els que es troben a la vida.   

Clàssics de la literatura

A la classe de hui hem treballat i conegut més a fons els tipus de novel·les que existeixen. L’activitat de hui a consistit en dividir-se en grups d’unes 4-5 persones per buscar informació sobre les novel·les.

El que hem fet ha sigut repartir cada gènere a un grup distint, i dintre d’eixe gènere assignar-li tres o quatre obres característiques. Al nostre grup li ha tocat la novel·la històrica, coneguda per ser una variant de les novel·les d’aventures. Aquest gènere té una intenció patriòtica o eticomoral, plen a de vigència e innegable interès didàctic. I els tres autors que vam tractar són Walter Scott, Alexandre Dumas i Henryk Sienkiewickz.

Walter Scott: considerat el pioner del gènere romàntic gràcies a les seues novel·les històriques. Una de les seues obres més conegudes és Ivanhoe, amb la qual va alcançar un major èxit que li porta a escriure altres països com a França. No obstant això, Scott va mantenir la seua identitat com a novel·lista en secret perquè no interferira en la seua carrera de poeta. La novel·la narra l'enverinada lluita d'un home per a restablir el seu bon nom i de pas el de la corona. L'acció transcorre en una època convulsa, en els temps de croades, d'aferrissades lluites entre dos pobles antany agermanats, el saxó i el normand, i el príncep Juan sense Terra planeja coronar-se rei, aprofitant que Ricard Cor de Lleó es troba lluitant en les Croades. Ricardo necessitarà l'ajuda d'un cavaller valerós i expert en el camp de batalla, i eixe serà Wilfred d'Ivanhoe.  

Alexandre Dumas: la seua carrera va començar com a dramaturg en 1929, amb Enrique III i la seua cort, primera manifestació de la nova generació literària romàntica. Les seues primeres novel·les no van tindre molt èxit, fins que en 1844 va saltar a la fama amb Los tres mosqueteros. Novel·la que narra les aventures de D´Artagnan, Athos, Porthos i Llauraels meus, els quatre inseparables amics que formen part del cos de mosqueters del rei Lluís XIII, en l'època del cardenal Richelieu tenen ací un marc històric: el lloc de la Rochelle.

Henryk Sienkiewickz: Fill d’una gran família pertanyent a la noblesa camperola i format en un ambient rural on es mantenien vives les tradicions poloneses. En 1896 va publicar l’obra Quo Vadis, text que li valdre una celebritat mundial. En 1905 va rebre el premi Nobel de Literatura. Aquesta novel·la històrica narra successos pròspers i adversos. Successos de molts personatges en l’època de l’emperador roma Neró. Centrant-se de forma principal entre Vinicio i Ligia, dos persones que pertanyien a dos mons totalment diferents. Vinicio és romà i Ligia bàrbara . La victòria del circ roma acaba desembocant en un final feliç per a la trama.   

Analitzem poesia

Hui en classe anem a analitzar dues poesies. Açò ho farem per parelles o grups petits. Les nostres es titulen “Eclipsi de pantalla” i “Cansat”.

 La primera ens parla d’un nen que va al cinema i l’experiència que té no és molt bona. Ja que, no a poder gaudir de la pel·lícula perquè la dona tapa la pantalla amb el monyo. Quant fa a l’estructura de la poesia resulta prou amena per als nens i senzilla d’entendre. Però, si que té algunes paraules un tant complicades per als alumnes. A més, els xiquets amb aquesta poesia podrien sentir-se identificats, perquè reflexa alguna situació que podrien viure.

Per altra banda, la segona poesia no té res que veure amb la primera. Aquesta té una extensió d’una estrofa, que resulta molt poc per poder entendre-la. I les idees que es mostren als versos són prou complicades per saber ben bé de que tracta el poema.

“Eclipsi de pantalla”                                                                               “Cansat”

L’altre dia vaig anar                                                                                Com va nàixer ja cansat

a un cinema sumptuós                                                                          i viu sempre fent repòs,

i me’n vaig eixir rabiós,                                                                          és molt devot de Sant Roc,

puix de vore... ni parlar.                                                                         però sobretot del gos.

La pel·lícula era bona,

els actors millor,

però em produí terror

el pentinat d’una dona.

Duia el monyo tou, cardat,

més pompós que un garrofer,

deixant-me a mi fastidiat

perquè d’ella era el darrer.

Ni el menor tros de pantalla

vaig contemplar aquell dia.

I és que no estan d’harmonia

la moda i la meua talla. 

Debatem en classe

Hui en classe hem parlat sobre les dos conferències a les quals vam assistir aquestos dos últims dies. El dijous a la de Anna Ballester i el dilluns a la de Clara Berenguer. Va sortir un petit debat a classe comparant les dues conferències, tant el tema de cada una com el desenvolupament d’aquestes.

El primer que cal dir, és que els temes de les conferències eren totalment paral·lels, l’única relació que mantenien era la literatura infantil. Tots junts en classe vam declarar que la conferència de Clara Berenguer va ser poc dinàmica comparada amb la de Anna Ballester. Degut a que les formes d’exposar el tema i la manera de treballar de cada una són diferents. Amb aquest argument hem de tindre en compte l’edat d’una i de l’altra, en altres paraules, l’experiència sempre juga al nostre favor. 

Continuant amb les diferències de les dues, vam destacar que la conferència de Ballester va ser molt més interactiva, intentant que tots els assistents col·laboràrem en les activitats proposades. A més a més, ens va aportar nombroses experiències que ens seran de gran ajuda en un futur. Per altra banda, la de Clara Berenguer va estar molt bé degut a que ens va mostrar diversos àlbums i ens va explicar les diferents aplicacions d’aquestos a l’aula. En definitiva, Anna ballester ens va donar molts més punts de vista, i Clara Berenguer ens va aportar més recursos per treballar a l’aula.

Per finalitzar, he de dir que per la meu part em va semblar més interessant i atractiva la conferència de Anna Ballester. Perquè va aconseguir, amb un tema com és la poesia, resultara atraient i divertida per a qualsevol lector. Va procurar fer-nos partícips en tot moment, amb diverses dinàmiques molt efectives que van agradar a tots. 

Conferència Clara Berenguer

Hui hem tornat a gaudir d’una nova conferència. En aquesta ocasió la ponent era Clara Berenguer. Qui va vindre a parlar-nos sobre els àlbums il·lustrats. Per poder identificar-la un poc, cal dir que Clara Berenguer té una tesis doctoral sobre la il·lustració valenciana.  Açò ens assegura que no hi podia haver ningú millor per explicar-nos el món de l’àlbum il·lustrat. També té un blog on parla d’il·lustracions; i per suposat conta amb un àlbum il·lustrat, que es titula Quan xiula l’avi.

En primer lloc, per a començar ja amb la conferència, Berenguer ens situa en el terme principal del discurs. Què és il·lustrar? Doncs segons Clara Berenguer, il·lustrar és donar llum a l’entreteniment d’una cosa. Amb la il·lustració aconseguim adornar un llibre amb làmines, gravats, etc., que són al·lusius al text. I amb aquest acte aconseguim ampliar a definició junt amb les funcions comunicativa i estètica. Un altre tret que ella ens destaca és el de l’alfabetització visual. La qual és una destresa de veure i formar una opinió o judici estètic.

El següent punt que va abordar la ponent va ser la diferència entre àlbum il·lustrat i les il·lustracions. I lo primer que va aclarir respecte a aquest tema va ser que les il·lustracions funcionen com a complement. A l’àlbum il·lustrat les il·lustracions i el text simbòlic mereixen una major importància, ja que tots dos col·laboren junts. Tot ens ajuda a comprendre la narració del text, i la portada ens avisa del contingut i de que et trobaràs dintre del llibre.

Després, ens va nombrar i explicar alguns dels àlbums il·lustrats més coneguts. I ens va posar un tràiler de la pel·lícula On viuen els monstres, que és un del primers àlbums il·lustrats i a més dels més coneguts i famosos.

Ací vos deixa els enllaços del seu compte de youtube, on té alguns vídeos on explica característiques dels àlbums il·lustrats. I també l’enllaç al seu blog on tracta detalladament tota la informació que ens ha donat hui en la conferència.

• Blog: Llbreria il·lustrada  
• Youtube: Clara Berenguer

Conferència Anna Ballester

Avui hem tingut el plaer de poder assistir a una conferència relacionada amb la literatura catalana infantil. Aquesta conferència l’ha donat l’autora de llibres infantils Anna Ballester. L’escriptora ha titulat la conferència com “Poemania: Com fer lectors de poesia”, ja que aquesta xerrada ha tingut com a tema principal la poesia.

Anna Ballester ha començat la conferència confessant que les seues dos grans passions són el teatre i la poesia; açò és evident en l’obra que ha vingut a presentar-nos. Ella ens ha admès que és una persona que ha tingut la sort d’haver pogut fer classes sempre en centres educatius situats a les afores de la ciutat, en la perifèria. On va treballar amb xiquets amb més problemes i complicacions que la resta. I ens anima a que en la vida hi ha que seguir formant-se per a no quedar atrapats en l’antic i en la monotonia.

Per a introduir-nos en el tema principal de la seua ponència, la poesia, Anna Ballester ens la va identificar i resumir amb una paraula, amor. L’autora va argumentar que l’amor i la poesia haurien de ser vitals, sobretot l’amor a les aules per tindre cordialitat amb els alumnes. La poesia es capaç de donar-nos un altra visió del món, i per a aconseguir-ho hem de fer que formen part de les activitats quotidianes de cada dia. Per a introduir la poesia a classe d’una forma divertida ens aconsella plantejar les activitats com a jocs, fer que els alumnes es senten importants. Perquè contar contes, recitar poesies i cantar cançons és molt important per al desenvolupament dels xiquets. Segons Ballester la poesia aprofita per a ballar, cantar, com a plaer; i nosaltres hem de descobrir i jugar amb les paraules per descobrir el plaer d’aquestes. Perquè les paraules, tal i com ens indica l’autora, són màgiques, tenen un gran poder. A més a més, ens mostra com la poesia també té uns sentits utilitaris: aprofita per a descobrir la funció poètica del llenguatge i per a millorar la memòria.

Després d’haver-nos posat al dia sobre la poesia, Anna Ballester va passar a la part més dinàmica de la conferència. On primer, ens va donar unes pautes per a poder treballar la poesia de la millor manera possible a l’aula. Indican que un mestre un model de lectura en veu alta, per a captar l’atenció dels xiquets. El secret està en que els alumnes tinguen ganes d’anar a l’escola, si una mestra s’avorreix en classe els seus alumnes també. I es fonamental que els mestres siguen persones que lligen, cal seleccionar molt bé que donem als xiquets per a llegir. Després d’aquestes útils instruccions, va posar en pràctica algunes de les tècniques que ens va comentar. Mitjançant diversos exercicis on intentava que tots els assistents a la conferència foren participes de les activitats. Al principi la vergonya podia amb les ganes de voler usar aquestes tècniques per a treballar poesia, però amb el pas de les activitats l’ambient es va animar.

Com a conclusió, només dir que va ser una conferència molt dinàmica i animada. Gracies al caràcter de l’autora va resultar molt senzill seguir el ritme de la seua exposició sense perdre’s cap detall important. De segur que el seu nou llibre Poemania resulta tot un èxit al món de la literatura infantil.

 

Poemes paral·lels

A la classe de hui hem continuat tractant el tema dels poemes, de tal forma, que hem descobert un nuo tipus: els poemes paral·lels.

Aquestos poemes es caracteritzen per tindre procedència de la paraula paral·lelisme. Que és un recurs literari que consisteix en la repetició d’una mateixa estructura en diverses frases seguides, de manera que la successió simètrica dels mots referma la idea que es vol transmetre. Per això, l’estructura que mostren els poemes paral·lels es considerada una repetició de les mateixes idees.

Bé, ara que ja sabem que és i les característiques dels poemes paral·lels, podem començar a crear el nostre. De manera que dividint-se en petits grups formem el nostre poema. Cal destacar, que la creació d’un poema paral·lel no resulta gens senzill. Ja que, encara que a primera vista la seua estructura repetitiva ens parega fàcil, la seua realització resulta molt més complexa. Perquè s’ha de fer ús de la retòrica als seus versos.

Aquest és el poema que els meus companys de grup i jo hem creat:

Poema paral·lel:

Si jo volara aniria per mar,

si jo volara no tocaria la terra.

Pels núvols aniria i

més enllà del cel cercaria,

la llibertat en lloc de la covardia.

Si jo volara,

el món d’un altra manera veuria.

Amb molta il·lusió i alegria

tot observaria.

Si jo volara, tantes coses faria,

que no puc imaginar com seria.

Després de mostrar-vos un xicotet exemple de com és un poema paral·lel, m’agradaria fer menció de Joan Salvat Papasseit. Aquest home va ser un escriptor barceloní, conegut com a poeta d’Avantguarda. Encara que va morir jove, hui en dia coneixem les seus obres, gracies a que en els anys seixanta la seua figura va ser popularitzada per autors de la Nova Cançó. Avui en dia es considerat un dels escriptors catalans claus del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat com a lectura a les escoles de secundaria. Perquè podeu gaudir de la seua poesia, ací vos deixe un dels seus poemes; espere que vos entre el cuquet de llegir-lo alguna vegada. 

Endevina, endevinalla

En la classe de hui hem estat treballant les endevinalles. Per a qui no tinga ni idea que és un endevinalla, que no es preocupe, perquè ara ho va a tindre més clar que l’aigua.

Una endevinalla és una oració o conjunt de versos que tracten de descriure una cosa. Però clar, no podem seguir l’ordre que vulguem, hem de seguir unes pautes per construir adequadament la nostra endevinalla. Ja que, la pràctica de hui ha consistit a crear dues endevinalles que vagen dirigides als nostres alumnes. Per poder aconseguir aquest propòsit hem de seguir la següent estructura. La primera operació s’anomena “Estranyament”, i en ella hem de triar l’objecte a partir del qual volem fer l’endevinalla. Així que intentem definir l’objecte com si el veiéssim per primera vegada, a partir dels seus trets característics. La segona operació es crida “Associació i Comparació”, ara hem de comparar l’objecte descrit amb altres objectes que tinguen alguns trets iguals que el nostre objecte. La tercera operació, anomenada “Metàfora Final”, consisteix en combinar els elements més adequats del punt anterior per començar a construir la nostra endevinalla. I l’últim pas, conegut com “Donar forma”, el nostre treball és donar-li forma atraient a la definició misteriosa, preferiblement rimada. Una vegada tenim clars el passos que hem de seguir, ens dividim en grups per a construir les nostres endevinalles.

Atenen als passos que hem de seguir, la nostra primera creació d’endevinalles té el següent resultat:

Primera:

 1.  Anem a parlar de la llengua, que és rosa, rugosa i mullada. 

 2.  Associem la boca amb una cova que s’obri i es tanca, ja que quan està tancada és fosca.

 3. Anem a combinar la llengua, la cova i els elements de la llengua com si estigueren a una cova      

     submarina.

 4.    En una cova visc,

      d’alli no puc eixir,

      envoltada de perles estic atrapada,

      encara que sempre hem trobe tancada, sempre estic mullada. 

Segona:

1. Anem a parlar d’un ratolinet, és menudet. 

2. Al gat li agrada caçar-lo i la gent li té por. 

3. Anem a combinar el fet que el gat vullga menjar-se’l i que la gent li té por. 

4. Els gats em volen menjar,

    les persones solen cridar,

    i em posen trampes perquè no em porte el seu berenar. 

Quan vam acabar, cada grup va llegir una de les seues endevinalles i després havíem de triar quina havia sigut la millor de totes. El més interessant d’aquesta posada en comú, és que els objectes elegits per cada grup eren diferents als altres. A més a més, l’originalitat de cada creació semblava meravellosa. És increïble la gran varietat d’endevinalles creades dirigides per a xiquets. 

Llegim poesia

Ahir vam estar treballant la poesia, mirant la seua estructura, tractant les seues característiques principals. Així que hui continuem treballant la poesia, però en compte de llegir poemes d’autors ja coneguts, ens hem encarregat nosaltres de crear poesia. A més, ens han presentat un tipus de poesia, el Limerick.

El Limerick és un gènere codificat de nonsense,propi de la literatura infantil anglosaxona. I és exemplar per tindre una estructura molt característica. Es troba composta per cinc versos, dels quals cada un té uns trets diferents. El primer vers ens indica qui és el protagonista. El segons vers indica quina és la qualitat més característica del protagonista. El tercer i el quart vers consisteix en la realització del predicat, és a dir, què fa el protagonista. I l’últim vers, el quint, tracta l’epítet final de caràcter extravagant.

De tal forma que la pràctica de hui ha consistit en agrupar-se en grups d’unes cinc persones i fer dos creacions poètiques. Concretament de crear dos Limerick. Per poder fer-ho sense problemes, hem seguit l’estructura d’aquestos poemes. Les creacions del nostre grup han sigut les següents:

                                 1ª Poesia:

                             Hi havia un tauró

                             a qui li agradava menjar meló.

                             A la platja de Benicarló,

                             trobà un xiquet saborós.

                             Que compartia el seu amor. 

                                                                                                             2ª Poesia:

                 Hi havia una rateta

                 Molt peludeta i modoseta.

                 Anà a la seua horteta

                 a menjar una cassoleta.

                Tragué la escopeta i es quedà soleta. 

Per finalitzar la pràctica, el que vam fer va ser llegir les poesies de tots el grups. Al fer açò, vam observar que els temes elegits anaven canviant. Però sempre giraven al voltant dels animals, perquè és un tema que sol interessar molt als xiquets.