A la
classe de hui hem continuat tractant el tema dels poemes, de tal forma, que hem
descobert un nuo tipus: els poemes paral·lels.
Aquestos
poemes es caracteritzen per tindre procedència de la paraula paral·lelisme. Que
és un recurs literari que consisteix en la repetició d’una mateixa estructura
en diverses frases seguides, de manera que la successió simètrica dels mots
referma la idea que es vol transmetre. Per això, l’estructura que mostren els
poemes paral·lels es considerada una repetició de les mateixes idees.
Bé,
ara que ja sabem que és i les característiques dels poemes paral·lels, podem
començar a crear el nostre. De manera que dividint-se en petits grups formem el
nostre poema. Cal destacar, que la creació d’un poema paral·lel no resulta gens
senzill. Ja que, encara que a primera vista la seua estructura repetitiva ens
parega fàcil, la seua realització resulta molt més complexa. Perquè s’ha de fer
ús de la retòrica als seus versos.
Aquest
és el poema que els meus companys de grup i jo hem creat:
Poema
paral·lel:
si
jo volara no tocaria la terra.
Pels
núvols aniria i
més
enllà del cel cercaria,
la
llibertat en lloc de la covardia.
Si
jo volara,
el
món d’un altra manera veuria.
Amb
molta il·lusió i alegria
tot observaria.
Si jo
volara, tantes coses faria,
que
no puc imaginar com seria.
Després de mostrar-vos un xicotet exemple de com és un
poema paral·lel, m’agradaria fer menció de Joan Salvat Papasseit. Aquest home
va ser un escriptor barceloní, conegut com a poeta d’Avantguarda. Encara que va
morir jove, hui en dia coneixem les seus obres, gracies a que en els anys
seixanta la seua figura va ser popularitzada per autors de la Nova Cançó. Avui
en dia es considerat un dels escriptors catalans claus del segle XX i el seu
recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat com a lectura a les escoles de secundaria. Perquè podeu
gaudir de la seua poesia, ací vos deixe un dels seus poemes; espere que vos
entre el cuquet de llegir-lo alguna vegada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario