jueves, 5 de octubre de 2017

Poemes paral·lels

A la classe de hui hem continuat tractant el tema dels poemes, de tal forma, que hem descobert un nuo tipus: els poemes paral·lels.

Aquestos poemes es caracteritzen per tindre procedència de la paraula paral·lelisme. Que és un recurs literari que consisteix en la repetició d’una mateixa estructura en diverses frases seguides, de manera que la successió simètrica dels mots referma la idea que es vol transmetre. Per això, l’estructura que mostren els poemes paral·lels es considerada una repetició de les mateixes idees.

Bé, ara que ja sabem que és i les característiques dels poemes paral·lels, podem començar a crear el nostre. De manera que dividint-se en petits grups formem el nostre poema. Cal destacar, que la creació d’un poema paral·lel no resulta gens senzill. Ja que, encara que a primera vista la seua estructura repetitiva ens parega fàcil, la seua realització resulta molt més complexa. Perquè s’ha de fer ús de la retòrica als seus versos.


Aquest és el poema que els meus companys de grup i jo hem creat:

Poema paral·lel:

Si jo volara aniria per mar,
si jo volara no tocaria la terra.

Pels núvols aniria i
més enllà del cel cercaria,
la llibertat en lloc de la covardia.

Si jo volara,
el món d’un altra manera veuria.
Amb molta il·lusió i alegria
tot observaria.

Si jo volara, tantes coses faria,
que no puc imaginar com seria.






Després de mostrar-vos un xicotet exemple de com és un poema paral·lel, m’agradaria fer menció de Joan Salvat Papasseit. Aquest home va ser un escriptor barceloní, conegut com a poeta d’Avantguarda. Encara que va morir jove, hui en dia coneixem les seus obres, gracies a que en els anys seixanta la seua figura va ser popularitzada per autors de la Nova Cançó. Avui en dia es considerat un dels escriptors catalans claus del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat com a lectura a les escoles de secundaria. Perquè podeu gaudir de la seua poesia, ací vos deixe un dels seus poemes; espere que vos entre el cuquet de llegir-lo alguna vegada. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario