Hui
en classe anem a analitzar dues poesies. Açò ho farem per parelles o grups
petits. Les nostres es titulen “Eclipsi de pantalla” i “Cansat”.
La primera ens parla d’un nen que va al cinema
i l’experiència que té no és molt bona. Ja que, no a poder gaudir de la
pel·lícula perquè la dona tapa la pantalla amb el monyo. Quant fa a
l’estructura de la poesia resulta prou amena per als nens i senzilla
d’entendre. Però, si que té algunes paraules un tant complicades per als
alumnes. A més, els xiquets amb aquesta poesia podrien sentir-se identificats,
perquè reflexa alguna situació que podrien viure.
Per
altra banda, la segona poesia no té res que veure amb la primera. Aquesta té
una extensió d’una estrofa, que resulta molt poc per poder entendre-la. I les
idees que es mostren als versos són prou complicades per saber ben bé de que
tracta el poema.
“Eclipsi de pantalla”
“Cansat”
L’altre
dia vaig anar Com va
nàixer ja cansat
a un
cinema sumptuós i viu
sempre fent repòs,
i me’n
vaig eixir rabiós, és
molt devot de Sant Roc,
puix
de vore... ni parlar. però
sobretot del gos.
La
pel·lícula era bona,
els
actors millor,
però
em produí terror
el
pentinat d’una dona.
Duia
el monyo tou, cardat,
més
pompós que un garrofer,
deixant-me
a mi fastidiat
perquè
d’ella era el darrer.
Ni
el menor tros de pantalla
vaig
contemplar aquell dia.
I és
que no estan d’harmonia
la
moda i la meua talla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario