Teresa Broseta

Hui en classe en compte de continuar amb les animacions lectores, hem rebut la visita de Teresa Broseta. Qui és una escriptura de literatura infantil i juvenil, la qual un dels grups de classe l’ha triat per basar la seua animació lectora en ella. Teresa Broseta ens llig un fragment del seu nou llibre El primer dia d’escola, conte que abans ens han adjuntat a l’assignatura.

Ens revela que ella és escriptora perquè va tindre la sort de nàixer a una família on hi havia molts llibres, però sobretot perquè la gent parlava molt. Ens conta que de menuda es ficava baix de la taula i simplement escoltava. Ens assegura que quan estàs en temps de guerra la vida és horrible, però com tot, eixe temps passa. Argumenta que el fet d’incorporar-se a una escola nova que no era la teua, emmarcat en el moment en el que una xiqueta amb tota la família empresonada, en sa casa han de preparar-la per al primer dia d’escola, va ser el que va inspirar aquesta història.

L’autora va triar aquesta temàtica per tractar-la a l’aula, en part per la raó d’abans, i també per l’ambient bèl·lic en el que ens trobem actualment. Hi ha que anar en compte sense oblidar mai el passat. A més, afirma que aquest tema també és convenient tractar-lo amb xiquets. Sempre i quan donem la informació en la mida en la que el xiquets la demanen. Educar-los en la convivència no violència, i després contar la nostra història, la de cada família. S’ha de parlar de tot quan arribe el moment, és el que recomana Broseta. Ens fa veure que per a ella un mestre que no és lector difícilment podrà transmetre als xiquets l’amor pels llibres. Considera que treballar la poesia i el teatre a l’aula és molt important, encara que resulte complicat degut als pocs recursos que existeixen sobre aquest material a l’aula.  

Teresa Broseta ens destaca l’obra d’El gall despistat, per als més menuts; El flautista valent, per a xiquets una mica més grans; i L’estiu del pirates per als més majors, ja que tracta el tema dels immigrants. Ens comenta que a l’hora d’il·lustrar els seues llibres, ella no dona cap indicació als il·lustradors. Encara que té les seues idees i expectatives dels personatges, les descripcions del text aconsegueixen que l’il·lustrador puga imaginar perfectament al personatge.

Per finalitzar aquesta petita conferència, l’autora afirma que el treball com a escriptora és una faena solitària, i mai pots saber si la teua història és bona o no. Actualment es troba en una fase rumiant on alguna idea li va pegant voltes dins del cap. Esperem que torne a agafar la ploma aviat per a escriure un nou relat fascinant.