Llegim poesia

Ahir vam estar treballant la poesia, mirant la seua estructura, tractant les seues característiques principals. Així que hui continuem treballant la poesia, però en compte de llegir poemes d’autors ja coneguts, ens hem encarregat nosaltres de crear poesia. A més, ens han presentat un tipus de poesia, el Limerick.

El Limerick és un gènere codificat de nonsense,propi de la literatura infantil anglosaxona. I és exemplar per tindre una estructura molt característica. Es troba composta per cinc versos, dels quals cada un té uns trets diferents. El primer vers ens indica qui és el protagonista. El segons vers indica quina és la qualitat més característica del protagonista. El tercer i el quart vers consisteix en la realització del predicat, és a dir, què fa el protagonista. I l’últim vers, el quint, tracta l’epítet final de caràcter extravagant.

De tal forma que la pràctica de hui ha consistit en agrupar-se en grups d’unes cinc persones i fer dos creacions poètiques. Concretament de crear dos Limerick. Per poder fer-ho sense problemes, hem seguit l’estructura d’aquestos poemes. Les creacions del nostre grup han sigut les següents:

                                 1ª Poesia:

                             Hi havia un tauró

                             a qui li agradava menjar meló.

                             A la platja de Benicarló,

                             trobà un xiquet saborós.

                             Que compartia el seu amor. 

                                                                                                             2ª Poesia:

                 Hi havia una rateta

                 Molt peludeta i modoseta.

                 Anà a la seua horteta

                 a menjar una cassoleta.

                Tragué la escopeta i es quedà soleta. 

Per finalitzar la pràctica, el que vam fer va ser llegir les poesies de tots el grups. Al fer açò, vam observar que els temes elegits anaven canviant. Però sempre giraven al voltant dels animals, perquè és un tema que sol interessar molt als xiquets. 

Poesia i poetes

Hui en classe ens hem allunyat dels gèneres narratius i hem anat a parar a la prosa. Hem estat coneixent més fons.

La poesia es caracteritza per tindre musicalitat. A més, amb ella podem tractar la llengua combinada amb la sensibilitat. Ja que, la poesia té més condensació expressiva, és més descriptiva que narrativa. Per a poder treballar la poesia a les aules hem de tindre en compte que les poesies no poden ser molt complexes, tant de vocabulari com d’extensió.

Una vegada hem aprés com funciona la poesia i algunes de les seues característiques, ens hem dividit en petits grups. La nostra tasca ha consistit en llegir dos poesies i després proposar diversos recursos literaris per a poder treballar-les a classe. En el nostre cas el recursos didàctics que hem proposat són els següents. Primer realitzarem una tertúlia literària, en aquesta intentarem que els alumnes reconeguen els seus sentiments i els afronten. Perquè les poesies que ens han tocat, giren al voltant de la sentimentalitat, així que és una bona ocasió per tractar tots dos, tant la poesia com els sentiments. Per altra banda, l’altre recurs didàctic que hem proposat és que en finalitzar la tertúlia els nens tindran que realitzar una poesia. Podran fer servir d’exemple les poesies que hem treballat a classe. Cal dir, que els recursos didàctics resulten molt útils per a treballar de forma adequada la poesia dintre de l’aula.

Una presentació i contem contes

Per començar la classe, una de les nostres companyes ens ha fet una presentació sobre l’article de Gemma Lluch amb el títol “Per a qui escriuen els autors de literatura infantil”.  Cal destacar que la nostra companya ha realitzat molt bon treball escodrinyant cada racó del text. Ens ho ha presentat amb molta claredat i evidenciant les parts més importants d’este.

A continuació, hem seguit treballant amb els llibres infantils del dia anterior. La nostra faena consistia en analitzar detingudament tots els elements del conte. Al meu grup li ha tocat el conte de “L’aneguet lleig”. D’aquest conte de literatura infantil les característiques que més ens han cridat l’atenció i que hem ressaltat més són les següents. Primer que les il·lustracions són clares i grans, açò resulta un gran punt a favor d’aquesta edició doncs així els xiquets poden seguir fàcilment i fer més animada la seua lectura. Un altre tret a ressaltar és que el fons al ser blan ajuda a sobreeixir les lletres. La qual cosa fa que la lectura siga menys pesada i més dinàmica per als alumnes. Quant a l’enquadernació, es tracta d’un portada i contraportada dura, donant-li resistència i evitant que es deterior amb facilitat. També hem vist que cada il·lustració es corresponen amb el text de la pàgina. A més a més, el paper gros del llibre afavoreix que no es trenquen les pàgines al passar-les. Però tampoc es tracta de cartó que s’utilitza per als xiquets quan són més menuts. Per tant, és un llibre adequat per a aquells que ja s’han iniciat en la lectura. I el seu seguiment d’un mateix patró, text a la pàgina esquerra i dibuix a la dreta, resulta més senzill que l’alumne continue la lectura sense perdre’s.

En relació al text, s’estructura en paràgrafs amb una lletra clara i definida. Un altra característica del text, és que, quan va a parlar algun dels personatges apareix un dibuix de la seua silueta. Açò, ajuda a reconèixer qui està parlant; de forma que és més intuïtiu per al xiquet identificar qui està parlant en cada moment. Per altra banda, el vocabulari del llibre potser senzill per a un xiquet valencianoparlant, mentre que si el xiquet és castellanoparlant, potser li resulte més complicat d’entendre. Encara que això pot afavorir la cerca i utilització del diccionari ocasionant una ampliació del vocabulari. Apart. Té una extensió adequada, ja que no és ni massa llarg ni massa curt. 

"Ajudar als nens a esdevenir lectors"

El títol d’aquesta entrada té relació directa amb el que hem vist hui a classe. Doncs bé, hui hem llegit el següent article de Jacqueline Kerguéno i hem extret les seues idees principals.  

La primera idea que es reflexa al text és que l’hàbit de llegir no es una cosa que vingui sola, sinó que s’aprèn. Per això els pares o tutors han de guiar al xiquet perquè tinga un bon aprenentatge. Un altra idea molt important és que la temàtica les llibres ha d’anar acord amb els gustos del lector, no ha de ser imposta. La següent idea que hem tret reflexa que la dificultat o el nivell del llibre ha de ser l’adequat per al nivell del xiquet. L’última idea que hem trobat diu que és recomanable que el llibre tinga imatges per fer més amena la lectura, i que l’estructura de la narració siga clara i no complexa.

Una vegada hem analitzat l’article detingudament, el que li segueix és fer una breu valoració del text en qüestió. La meua valoració és la següent:

L’article de Jacqueline Kerguéno ens mostra d’una manera clara, senzilla i directa com ha de ser el camí per a convertir-se en un bon lector. Començant el recorregut des de la infància, l’etapa en la qual els nens i nenes predeterminaran, en gran part, el seu gust per la lectura.

Al llarg de la narració, realitza unes pautes per a fer més agradosa la lectura als xiquets. Unes indicacions que deuríem de seguir. Com per exemple deixar que siguen els xiquets els que trien el llibre que més els agrade. I a més fer-li de guia, però mai imposar el seus propis gustos. 

La consideració de la literatura infantil

Hui en classe hem continuat tractant el concepte de literatura infantil. Per fer-ho i conèixer més sobre el món en què es desembolica hem tractat de definir els següents termes.

Lector model, que és el públic al que va dirigit un obra des del punt de vista de l’autor. Després la competència literària, que entenem com la capacitat que té una persona per a interpretar un obra a través dels seus coneixements. També és la capacitat per a llegir diversos textos i relacionar-los amb altres. Un altre concepte és intertextualitat, entesa com la citació d’un text al peu de la lletra dins d’un altre text. Encara que als llibres infantils està poc present. El terme següent és la hipertextualitat, coneguda com la capacitat que té una persona per a connectar uns elements amb uns altres. La capacitat de saber distingir el que és realitat  el que és ficció, s’anomena gramàtica interioritzada. Per últim la paraliteratura, que és la literatura que compren gèneres destinats al consum de masses.

L’altre punt que vam tractar a classe va ser perquè la literatura infantil ha estat considerada paraliteratura. La resposta va ser perquè es conseidera molt senzilla de manera que pot ser pressuposada un obra d’art com a tal. 

Michel Tournier i la literatura infantil

Avui, a classe hem buscat, definit i aprés el significat de literatura infantil.  L’interessant de tot açò és que ho vam aprendre mitjançat la perspectiva d’un autor. A partir de la seua opinió vam veure el que és per a ell la literatura infantil, i també el que és per a altres autors. 

Entenem per literatura infantil l’art de l’expressió escrita i parlada, encarregada d’estudiar els tipus de gèneres literaris. Una vegada ja tenim una idea de que és la literatura infantil, llegim l’article de Michel Tournier i a continuació responem a les següents preguntes.

La primera tracta sobre si des de la perspectiva de Tournier existeix una literatura infantil. La nostra resposta va ser que l’autor no deixa clara la seua opinió. Però, altra banda, exposa una sèrie de característiques sobre com és la literatura infantil. Com la brevetat del relat, la seua limpidesa i el ritme àgil dels esdeveniments, és a dir, un llibre per a llegir en classe. L’altra pregunta parla sobre els aspectes que denuncia de la literatura infantil.  El primer és que denuncia la pròpia existència de la literatura infantil, perquè hi ha autors que sense dirigir-se al públic infantil han acabat en les mans d’aquestos. Tournier no aprova que les obres literàries siguen tan estereotipades i vagen dirigides a un sol grup social.

Per acabar, l’última pregunta fa relació a si estem d’acord o no amb la visió de Michel Tournier. Jo crec que aquest autor té part de raó, ja que considere cert que hi ha lectures que acaben en mans d’un públic al qual no va dirigit. Però això no vol dir que no s’hagin de classificar les obres segons el tipus de gèneres. 

Presentació de l'assignatura i arguments

L’assignatura sobre la que tractarà aquest blog és “Literatura Catalana Infantil” i on treballarem diversos autors i gèneres literaris. En la classe de hui hem posat en comú les nostres raons per haver triat aquesta assignatura.

El nostre grup ha decidit escollir aquesta assignatura principalment perquè ens permet adquirir la capacitació. Però hem vist que darrere d’aquesta raó, hi ha moltes altres que protegeixen la nostra elecció.

Un d’ells és que la literatura té un paper fonamental en l’educació dels nens per tal de fomentar la seua creativitat i el seu llenguatge. A més a més, gracies a la literatura els xiquets poden fer volar la seua imaginació. Per tant poden aprendre mentre es diverteixen. Un altre argument que tenim és que els alumnes de primària estudien una literatura més breu i didàctica; així aquesta disciplina aconsegueix agradar més que altres matèries que resulten repetitives, com pot ser coneixement del medi.

Aquesta assignatura ens ensenya la manera de treballar la literatura catalana amb els futurs alumnes que tindrem. La qual, hi ha que dir, està en segon pla i no se li dóna tanta importància en la secundaria. També podrem aprendre diverses maneres de motivar als xiquets per a endinsar-los en mil mons plens d’aventures. I sobretot, anem a conèixer molts autors de la literatura catalana, dels quals podrem ajudar-nos en el futur.