Conferència Anna Ballester

Avui hem tingut el plaer de poder assistir a una conferència relacionada amb la literatura catalana infantil. Aquesta conferència l’ha donat l’autora de llibres infantils Anna Ballester. L’escriptora ha titulat la conferència com “Poemania: Com fer lectors de poesia”, ja que aquesta xerrada ha tingut com a tema principal la poesia.

Anna Ballester ha començat la conferència confessant que les seues dos grans passions són el teatre i la poesia; açò és evident en l’obra que ha vingut a presentar-nos. Ella ens ha admès que és una persona que ha tingut la sort d’haver pogut fer classes sempre en centres educatius situats a les afores de la ciutat, en la perifèria. On va treballar amb xiquets amb més problemes i complicacions que la resta. I ens anima a que en la vida hi ha que seguir formant-se per a no quedar atrapats en l’antic i en la monotonia.

Per a introduir-nos en el tema principal de la seua ponència, la poesia, Anna Ballester ens la va identificar i resumir amb una paraula, amor. L’autora va argumentar que l’amor i la poesia haurien de ser vitals, sobretot l’amor a les aules per tindre cordialitat amb els alumnes. La poesia es capaç de donar-nos un altra visió del món, i per a aconseguir-ho hem de fer que formen part de les activitats quotidianes de cada dia. Per a introduir la poesia a classe d’una forma divertida ens aconsella plantejar les activitats com a jocs, fer que els alumnes es senten importants. Perquè contar contes, recitar poesies i cantar cançons és molt important per al desenvolupament dels xiquets. Segons Ballester la poesia aprofita per a ballar, cantar, com a plaer; i nosaltres hem de descobrir i jugar amb les paraules per descobrir el plaer d’aquestes. Perquè les paraules, tal i com ens indica l’autora, són màgiques, tenen un gran poder. A més a més, ens mostra com la poesia també té uns sentits utilitaris: aprofita per a descobrir la funció poètica del llenguatge i per a millorar la memòria.

Després d’haver-nos posat al dia sobre la poesia, Anna Ballester va passar a la part més dinàmica de la conferència. On primer, ens va donar unes pautes per a poder treballar la poesia de la millor manera possible a l’aula. Indican que un mestre un model de lectura en veu alta, per a captar l’atenció dels xiquets. El secret està en que els alumnes tinguen ganes d’anar a l’escola, si una mestra s’avorreix en classe els seus alumnes també. I es fonamental que els mestres siguen persones que lligen, cal seleccionar molt bé que donem als xiquets per a llegir. Després d’aquestes útils instruccions, va posar en pràctica algunes de les tècniques que ens va comentar. Mitjançant diversos exercicis on intentava que tots els assistents a la conferència foren participes de les activitats. Al principi la vergonya podia amb les ganes de voler usar aquestes tècniques per a treballar poesia, però amb el pas de les activitats l’ambient es va animar.

Com a conclusió, només dir que va ser una conferència molt dinàmica i animada. Gracies al caràcter de l’autora va resultar molt senzill seguir el ritme de la seua exposició sense perdre’s cap detall important. De segur que el seu nou llibre Poemania resulta tot un èxit al món de la literatura infantil.

 

Poemes paral·lels

A la classe de hui hem continuat tractant el tema dels poemes, de tal forma, que hem descobert un nuo tipus: els poemes paral·lels.

Aquestos poemes es caracteritzen per tindre procedència de la paraula paral·lelisme. Que és un recurs literari que consisteix en la repetició d’una mateixa estructura en diverses frases seguides, de manera que la successió simètrica dels mots referma la idea que es vol transmetre. Per això, l’estructura que mostren els poemes paral·lels es considerada una repetició de les mateixes idees.

Bé, ara que ja sabem que és i les característiques dels poemes paral·lels, podem començar a crear el nostre. De manera que dividint-se en petits grups formem el nostre poema. Cal destacar, que la creació d’un poema paral·lel no resulta gens senzill. Ja que, encara que a primera vista la seua estructura repetitiva ens parega fàcil, la seua realització resulta molt més complexa. Perquè s’ha de fer ús de la retòrica als seus versos.

Aquest és el poema que els meus companys de grup i jo hem creat:

Poema paral·lel:

Si jo volara aniria per mar,

si jo volara no tocaria la terra.

Pels núvols aniria i

més enllà del cel cercaria,

la llibertat en lloc de la covardia.

Si jo volara,

el món d’un altra manera veuria.

Amb molta il·lusió i alegria

tot observaria.

Si jo volara, tantes coses faria,

que no puc imaginar com seria.

Després de mostrar-vos un xicotet exemple de com és un poema paral·lel, m’agradaria fer menció de Joan Salvat Papasseit. Aquest home va ser un escriptor barceloní, conegut com a poeta d’Avantguarda. Encara que va morir jove, hui en dia coneixem les seus obres, gracies a que en els anys seixanta la seua figura va ser popularitzada per autors de la Nova Cançó. Avui en dia es considerat un dels escriptors catalans claus del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat com a lectura a les escoles de secundaria. Perquè podeu gaudir de la seua poesia, ací vos deixe un dels seus poemes; espere que vos entre el cuquet de llegir-lo alguna vegada. 

Endevina, endevinalla

En la classe de hui hem estat treballant les endevinalles. Per a qui no tinga ni idea que és un endevinalla, que no es preocupe, perquè ara ho va a tindre més clar que l’aigua.

Una endevinalla és una oració o conjunt de versos que tracten de descriure una cosa. Però clar, no podem seguir l’ordre que vulguem, hem de seguir unes pautes per construir adequadament la nostra endevinalla. Ja que, la pràctica de hui ha consistit a crear dues endevinalles que vagen dirigides als nostres alumnes. Per poder aconseguir aquest propòsit hem de seguir la següent estructura. La primera operació s’anomena “Estranyament”, i en ella hem de triar l’objecte a partir del qual volem fer l’endevinalla. Així que intentem definir l’objecte com si el veiéssim per primera vegada, a partir dels seus trets característics. La segona operació es crida “Associació i Comparació”, ara hem de comparar l’objecte descrit amb altres objectes que tinguen alguns trets iguals que el nostre objecte. La tercera operació, anomenada “Metàfora Final”, consisteix en combinar els elements més adequats del punt anterior per començar a construir la nostra endevinalla. I l’últim pas, conegut com “Donar forma”, el nostre treball és donar-li forma atraient a la definició misteriosa, preferiblement rimada. Una vegada tenim clars el passos que hem de seguir, ens dividim en grups per a construir les nostres endevinalles.

Atenen als passos que hem de seguir, la nostra primera creació d’endevinalles té el següent resultat:

Primera:

 1.  Anem a parlar de la llengua, que és rosa, rugosa i mullada. 

 2.  Associem la boca amb una cova que s’obri i es tanca, ja que quan està tancada és fosca.

 3. Anem a combinar la llengua, la cova i els elements de la llengua com si estigueren a una cova      

     submarina.

 4.    En una cova visc,

      d’alli no puc eixir,

      envoltada de perles estic atrapada,

      encara que sempre hem trobe tancada, sempre estic mullada. 

Segona:

1. Anem a parlar d’un ratolinet, és menudet. 

2. Al gat li agrada caçar-lo i la gent li té por. 

3. Anem a combinar el fet que el gat vullga menjar-se’l i que la gent li té por. 

4. Els gats em volen menjar,

    les persones solen cridar,

    i em posen trampes perquè no em porte el seu berenar. 

Quan vam acabar, cada grup va llegir una de les seues endevinalles i després havíem de triar quina havia sigut la millor de totes. El més interessant d’aquesta posada en comú, és que els objectes elegits per cada grup eren diferents als altres. A més a més, l’originalitat de cada creació semblava meravellosa. És increïble la gran varietat d’endevinalles creades dirigides per a xiquets.