Resenya Mil i una nits

Vila Berenguer, Vicent (2014). Contes de “Les mil i una nits”. Alzira: Edicions Bromera. (Col·lecció: Micalet Teatre, número 39), 170 pàgines.

         Aquest llibre és una adaptació dels coneguts contes de les mil i una nits. Conta amb dibuixos d’Aram Delhom i el disseny d’Enric Solbes. És un llibre destinat a xiquets de 12 anys o més; i el número d’edició d’aquest conte és e 39.

         L’autor d’aquest llibre és Vicent Vila Berenguer, autor procedent d’Albaida nascut el 5 de gener de 1954, i que va ser un dels fundadors de la companyia Bambalina Titelles. Berenguer es treballa com a director de teatre, ja que és el que més li apassiona. Encara que ha escrit prop d’un centenar d’obres pròpies i adaptacions per a titelles i marionetes, tant per a infants com per a adults. De les quals la majoria han sigut dutes a escena per diverses companyies de teatre. Dirigeix des de 1989, el Centre Teatral Escalante de la Diputació de Valencia, sent responsable de les produccions i programacions del centre. Ha publicat nombrosos textos teatrals, llibres i articles i ha impartit tallers d’Escriptura i cursos sobre gestió i producció teatral i organització de Festivals. Durant la seua trajectòria ha rebut diferents premi, com per exemple al 1995 el premi Lambda de Teatre. L’any següent va guanyar l’Ajuda de teatres de la Generalitat Valenciana per l’obra La nit de Turandot. 

         Tal i com he mencionat abans, l’il·lustrador d’aquest llibre és Aram Delhom. D’aquest dibuixant no he pogut trobar ninguna informació sobre aquesta persona. L’única informació que puc aportar és que actualment es prou conegut com a il·lustrador i que té un blog on presenta alguns dels seus treballs.

         El llibre Contes de “Les mil i una nits” el podem classificar com una antologia de contes orientals i algunes adaptacions de contes d’altres cultures. En aquest àlbum trobem una selecció dels contes que Xahrazad narrava al seu marit Xahriar. Cada nit la dona li conta un relat per aconseguir que la seua execució no aplegue. Aixíva aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre. 

        Quan al que és el llibre en si, és a dir, la seua estructura, personatges, tema, estil i molts trets més. Pel que fa als elements extratextuals, que són aquells que perceps amb la vista al observar el llibre. Podem dir, que el públic al que va dirigit és el de literatura juvenil, ja que els elements fantàstics i el tema de l’obra va més acord amb els joves. De les il·lustracions que trobem al llibre, cal dir que no abunden, però les poques que apareixen ho fan en el moment que és més necessari tindre un suport visual. Encara que el seu disseny monocromàtic pot resultar monocromàtic, la seua disposició sempre a les pàgines de la dreta ajuda molt al lector a seguir el fil de l’obra. Per altra banda, la lletra que trobem al llibre és prou petita, però l’interlineat que hi ha entre les oracions és espaiosa i per tant la lectura és àgil per al lector. El tema principal de l’obra resulta evident des dels primers capítols i és mante el mateix fil conductor fins el final del llibre. El fet de que siguen històries que sorgeixen d’altres relats aconsegueix enganxar al lector al ritme de l’obra. A la història trobem diversos personatges, degut als relats que narra Xahrazad, aquesta junt a Xahriar són els principals de tota el conte. I és molt interessant veure l’evolució que experimenta Xahriar a mesura que va coneixen els relats. Quan al nivell de dificultat tècnica, cal dir que és un llibre senzill, en el sentit de que utilitza un registre estàndard, per tal de que qualsevol puga llegir aquesta obra. Encara que l’extensió del llibre és de 170 pàgines, que per a un xiquet de vegades pot resultar excessiu. Però en aquesta ocasió al tractar-se d’un llibre de teatre la seua lectura és ràpida i poc pesada. Un altre tret positiu d’aquest llibre és que no apareixen molts personatges, i a més els diàlegs sempre són entre els mateixos sense implicar el personatge de cada història. I destacar que al final del llibre apareixen diverses propostes d’escena per a poder representar aquest obra a classe, fet que ens pot ser de gran ajuda en un futur.

         Com a conclusió d’aquesta ressenya, vull expressar que considere aquest llibre molt adequat per al públic juvenil. Ja que convida a qualsevol que ho llitja a voler descobrir cada nova història i continuar llegint. Conte senzill de llegir i de seguir la trama repetitiva que té l’obra sense perdre cap detall de la narració. El llibre idoni per a tot aquell a qui li agraden les aventures i els mons de fantasia. Amb ell pots descobrir la màgia i riquesa del continent oriental i convertir-te si ho desitges en qualsevol dels personatges.

6º animació lectora

Hui és l’últim dia de classe i tenim les dos últimes animacions lectores. La primera d’elles tracta sobre Teresa Broseta, qui va vindre a classe a parlar-nos sobre la seua nova novel·la. D’aquesta autora sabem que ha publicat narrativa, poesia i teatre, tant per a xiquets com per a adults. L’interessant és que Teresa Broseta sens ha presentat en un vídeo que elles mateixes han gravat. Encara que l’explicació no ha sigut molt extensa.  

Les nostres companyes han representat quatre obres de l’escriptora i ho han fet de la següent manera. Una xiqueta troba una caixa i dins d’aquesta hi ha objectes característics de cada una dels contes que ens presenten. Quan a la posada en escena, hi ha que dir que ho han treballat molt. Pràcticament tota la classe es trobava ambientada en la temàtica dels contes. Encara que les components del grup no hi han tingut molt de compte amb el vocabulari que han empleat, i quasi no han interactuat amb el públic. A més, tenien molt poca coordinació entre els membres del grup, que potser haja sigut causa dels nervis. Però el més important és que no s’acaba d’entendre l’argument dels contes. I l’animació ha resultat llarga al intentar relatar 4 contes, sobretot al fer tan extens l’últim.

Al finalitzar la primera animació, el segon grup s’ha disposat ha presentar-nos a l’autor Carles Cano Peiró. La seua carrera com a escriptor d’obres destinades a xiquets i joves comença a principis dels anys 80. Tret característic d’ell és que va impulsar el projecte “Trueque”, una exposició d’intercanvi d’obres amb més de mig centenar de poetes, il·lustradors i escriptors.

En aquesta exposició han presentat les obres Rodolf el rat; L’home del sac, La caputxeta negra i La fada pastissera. Ho han fet mitjançant un teatre de titelles, on una xiqueta exerceix de narradora. Les titelles que apareixen a les obres estàn molt ben fetes, les companyes han fet un gran treball. Encara que tota l’animació lectora ha resultat molt curta. Al final de l’exposició les components del grup argumenten que van triar aquest autor perquè un dia a classe en una pràctica els va tocar un llibre d’aquest autor. També el van triar per tota la fantasia que aporta a les seues obres, i per poder demostrar-ho millor van triar el teatre de titelles, a més per la diversitat de personatges.

5º animació lectora

Hui ens hem introduït de nou en el món de dos autors de literatura infantil. La primera d’elles ha sigut Fina Masgrau, qui s’ha dedicat activament a la literatura infantil. Ha participat en seminaris   ha creat històries per a xiquets i materials per a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura. Des de la seua gran publicació Gegants, la seua activitat ha sigut abundant, sobretot amb la sèrie Marieta.

De manera que aquest primer grup ens ha representat quatre de les històries de la Marieta. La seua animació lectora ha consistit en una representació on una mestra manava a les seues alumnes a la biblioteca per a llegir, i allí ells es convertien en la protagonista del conte. Respecte a la seua posada en escena, hi ha que dir que ha sigut molt original el fet de que totes les integrants del grup es convertiren en Marieta. A més els decorats han estat molt elaborats, adjuntat amb un power. I han sigut capaces d’incorporar diverses cançons que combinaven perfectament amb la història de cada conte de Marieta.

La segona animació lectora ha estat sobre Emili Teixidor. Aquest home és un dels autors més reconeguts de la literatura catalana infantil i juvenil amb una extensa obra. En la seua vida com escriptor ha rebut nombrosos premis, i també ha fet guions de ràdio, televisió i articles periodístics.

En aquesta ocasió ens han presentat l’obra de L’amiga més amiga de la Formiga Piga. La qual narra la història de la formiga Piga que és d’allò més intrèpida i vol conèixer que hi ha més enllà del seu formiguer. Les nostres companyes han empleat diversos materials per mostrar-nos aquesta història, com per exemple un vídeo o un power amb sorolls. Elles han optat per representar aquest conte disfressades dels personatges principals. Encara que no contaven amb grans decorats, la seua representació ha sigut suficient per ficar-nos en el món de la formiga Piga. A més, en tot moment el seu registre ha sigut molt correcte mantenint l’estàndard i sense quasi errades.   

4º animació lectora

Després d’haver començat amb les animacions lectores fa una setmana, hui seguim amb dos grups més. El primer d’ells ens presenta a Gabriel Janer, un mestre a les Illes Balears, qui escriu molt tipus d’obres. La seua obra és molt amplia i inclou novel·les per a xiquets i joves, narrativa per a adults, teatre, assaig i llibres didàctics. Les seues obres es caracteritzen per presentar un lirisme exquisit i un llenguatge delicat i poètic.

Aquest grup ens ha presentat dos de les seues obres, primer Les aventures de Pere Pistoles i després Porc de mar. Pera contar-nos les històries ho han fet mitjançant un teatre de titelles fetes amb calcetins. Ha sigut una animació interactiva, on s’intentava introduir i involucrar al púbic en la narració del conte. Considerada molt divertida i entretinguda, amb molts moments plens d’humor. Després ens han presentat l’obra Porc de mar, la qual ha estat molt més breu que la primera, però igual de divertida.

Al finalitzar l’animació lectora ens han contat perquè van triar aquest autor per a aquesta activitat literària. La resposta ha sigut perquè el van trobar a la biblioteca de la universitat. A més perquè és un autor que comprèn tot tipus d’obres i el consideren molt interessant per als xiquets. I han triat aquestes obres, ja que les consideren les més senzilles d’adaptar al ser obres de teatre. Encara que diuen que han tingut que canviar la història de Pere Pistoles per comoditat a l’hora de representar els personatges.

A continuació, ha tingut lloc la segona animació sobre l’autor Pep Albanell i Trotades. Aquest escriptor ha escrit poesia, narrativa i assaig, però principalment teatre. El seu primer llibre va ser La guia fantàstica al 1977, i anava adreçat al públic infantil. Aquest és un dels llibres que va signar amb el seu pseudònim Joles Senell, el qual va utilitzar per a signar bona part de les seues obres dirigides a infants i joves. Els trets característics de les obres són que principalment hi predomina el tema de la fantasia. A més, ha sigut dels pocs autors que ha tractat la ciència ficció en català.

Després d’una explicació sobre l’autor i algunes de les seues obres, representat de forma que un dels components del grup feia d’autor, han continuat amb la representació de les obres. La primera ha sigut La bruixa desdentada i la segon El ball de la Geganta. Les dues han sigut representacions on cada component del grup ha interpretat un personatge de cada conte. Però, cal destacar que al segon conte han incorporat un ball, que es troba vinculat amb referents culturals. I l’última història ha sigut Conte Llunat, el qual ha estat representat am titelles. El seu problema ha sigut que les titelles que han fet servir són molt petites i costaven de veure i identificar. A pesar d’aquest contratemps, la resta de l’animació ha sigut quasi perfecta. Tots hem pogut gaudir i riure com a nens.

Una vegada finalitzada l’animació, els components del grup argumenten que van triar aquest autor perquè un dels components va llegir una de les seus obres a classe. Destaquen d’ell la seua passió per el teatre, on les seues obres guarden molta relació amb la natura. A més, els seus contes són molt diferents entre ells. I confessen que el conte que més difícil de representar ha sigut el Conte Llunat. 

3º animació lectora

 Hui a la nostra classe hem continuat amb les animacions lectores. La primera d’elles ha anat sobre l’autor Silvestre Vilaplana, qui és llicenciat en Filologia Catalana i mestre a l’institut la Foia d’Ibi. Aquest escriptor escriu sobre diversos gèneres, principalment narrativa i poesia. Ha sigut premiat en diverses ocasions, primer al 2006 per el gallardo Crítica Serra d’Or, i després al 2011 amb el premi Alfons el Magnànim.

 En aquesta ocasió els companys tan sols ens han presentat una de les seues obres, Les cendres del cavaller. Aquesta novel·la narra en primera persona la vida de Joanot Martorell, centrant-se en la seua lluita per conquerir Nàpols al costat d’Alfons el Magnànim, les intrigues viscudes com a conseller del príncep de Viana o les relacions amb el seu cunyat. Els quatre components del grup ens representen una petita escena que reflexa perfectament l’argument de la novel·la de l’autor. 

Ells han optat per representar amb disfresses, ficant-se de ple en la pell dels personatges. Cal dir que la seua actuació ha estat realment bé, a pesar de que eren només xics al grup han sigut capaços d’interpretar personatges femenins. La seua animació ha estat repleta de rialles i els assistents a classe han mostrat moltes ganes de participar gràcies a l’ambient que han sabut crear. Malgrat tots aquestos trets positius, hi ha que remarcar que en alguns moments el lèxic que han empleat no era del més adequat, ple d’errades. A més, tampoc tenien cap escenari preparat, tan sols un power en el que anaven passant les imatges. Però generalment, ha sigut un animació d’allò més animada i molt entretinguda per a tots. 

Teresa Broseta

Hui en classe en compte de continuar amb les animacions lectores, hem rebut la visita de Teresa Broseta. Qui és una escriptura de literatura infantil i juvenil, la qual un dels grups de classe l’ha triat per basar la seua animació lectora en ella. Teresa Broseta ens llig un fragment del seu nou llibre El primer dia d’escola, conte que abans ens han adjuntat a l’assignatura.

Ens revela que ella és escriptora perquè va tindre la sort de nàixer a una família on hi havia molts llibres, però sobretot perquè la gent parlava molt. Ens conta que de menuda es ficava baix de la taula i simplement escoltava. Ens assegura que quan estàs en temps de guerra la vida és horrible, però com tot, eixe temps passa. Argumenta que el fet d’incorporar-se a una escola nova que no era la teua, emmarcat en el moment en el que una xiqueta amb tota la família empresonada, en sa casa han de preparar-la per al primer dia d’escola, va ser el que va inspirar aquesta història.

L’autora va triar aquesta temàtica per tractar-la a l’aula, en part per la raó d’abans, i també per l’ambient bèl·lic en el que ens trobem actualment. Hi ha que anar en compte sense oblidar mai el passat. A més, afirma que aquest tema també és convenient tractar-lo amb xiquets. Sempre i quan donem la informació en la mida en la que el xiquets la demanen. Educar-los en la convivència no violència, i després contar la nostra història, la de cada família. S’ha de parlar de tot quan arribe el moment, és el que recomana Broseta. Ens fa veure que per a ella un mestre que no és lector difícilment podrà transmetre als xiquets l’amor pels llibres. Considera que treballar la poesia i el teatre a l’aula és molt important, encara que resulte complicat degut als pocs recursos que existeixen sobre aquest material a l’aula.  

Teresa Broseta ens destaca l’obra d’El gall despistat, per als més menuts; El flautista valent, per a xiquets una mica més grans; i L’estiu del pirates per als més majors, ja que tracta el tema dels immigrants. Ens comenta que a l’hora d’il·lustrar els seues llibres, ella no dona cap indicació als il·lustradors. Encara que té les seues idees i expectatives dels personatges, les descripcions del text aconsegueixen que l’il·lustrador puga imaginar perfectament al personatge.

Per finalitzar aquesta petita conferència, l’autora afirma que el treball com a escriptora és una faena solitària, i mai pots saber si la teua història és bona o no. Actualment es troba en una fase rumiant on alguna idea li va pegant voltes dins del cap. Esperem que torne a agafar la ploma aviat per a escriure un nou relat fascinant. 

2º Animació lectora

A la classe de hui hem continuat amb les animacions lectores. L’autor que hem conegut ha sigut Joan Pla. Aquest escriptor de novel·les infantils i juvenils és professor, i realitza activitats d’animació lectora als instituts i escoles. És conegut per la seua obra Mor una vida, es trenca un amor de 1981, una gran novel·la representant del realisme crític. Els trets més característics de les seues obres és que solen ser obres infantils i juvenils sobre aventures. Contes plens de diàlegs, diferents temes i elements fantàstics.

Aquest grup ens presenta quatre de les seus obres. Donant inici amb Mussa, el fill de Barba Rossa, continuant amb El tresor de Barba Rossa, seguda per La venjança dels criptosaures, i finalitzada amb El caragol Fredolic. Han volgut presentar-nos aquestes obres amb un teatre d’ombres, que a mesura que l’acció avançava els personatges cobraven vida per eixir de les ombres. Un dels integrants del gruo s’ha ficat de ple en la pell de l'autor simulant ser ell. Mentres que la resta de companys, després del llençol blanc, representaven amb ombres les diferents històries. Representació molt enginyosa i elaborada, que ha aconseguit agradar a tots. Encara que han tingut certes dificultats, com en algunes ocasions el vocabulari que feien servir, la seua bona interpretació ho ha salvat.